Església Parroquial de Sant Llorenç

El 1168, segons l’Ordinatio Ecclesia Ilerdensis, l’antiga mesquita, transformada en església cristiana, va ser incorporada a la prepositòria d’Alcarràs. Arran de la reconquesta, el bisbe Guillem Pere de Ravidats, en restaurar la diòcesi lleidatana, va incorporar moltes mesquites sarraïnes. Els delmes eclesiàstics corresponents a Soses pertanyien al Capítol de Lleida des de 1168, per donació feta pel citat bisbe Guillem Pere.

Creiem que la primitiva església romànica es trobava situada al número 20 del carrer del Portal (antic carrer Major).

D’aquest temple procedia una interessantíssima creu de plata i esmalts del segle XII que, malauradament, va desaparèixer.

A mitjan segle XVI, tot i que malmesa com a conseqüència de les guerres de Joan II, aquella primitiva església encara era oberta al culte, ja que l’any 1533, el capítol de la Seu assignà 20 ducats per «la fàbrica de la nova església en construcció».

L’any 1597, aquesta segon església ja era del tot edificada.

D’aquell segon temple encara se n’endevinen perfectament els vestigis formant part del mur de l’actual. Es veu clarament la façana amb la rosassa, el campanar de paret amb obertura per a dues campanes, a més d’un interessant motiu escultòric.

Durant les guerres dels Segadors i de Successió, aquest segon temple també restà molt malmès i hagué de ser reparat en diverses ocasions.

En la visita pastoral de 1680, solament consten les capelles del Roser i del Sant Crist. No s’esmenten els altars de Sant Jaume i Sant Sebastià perquè els devien destruir durant la guerra dels Segadors. Els altres també resultaren danyats, ja que el 17 de setembre de 1699, el Consell determinà fer un nou retaule per l’altar major. Foren contractats els escultors Llorenç Angly i Josep Blanc d’Ulldemolins.

Finalitzada l’obra, el nou altar va ser consagrat el 10 d’agost de 1703, (dia de Sant Llorenç) pel fill del poble, mossèn Pere Mirarnau. Beneficiat de la catedral, va fer obrar una nova capella dedicada al Sant Crist situada vora de la Mare de Déu del Roser.

Es va beneir la nova capella i sepultura dels Mirarnau i el dia 12 s’hi traslladà la imatge del Sant Crist des del casal familiar. Aquest segon temple resultà definitivament malmès durant la guerra de la Successió.

El poble considerà preferible bastir una nova església que refer l’anterior, atès que els resultava insuficient.

Per construir-la, s’aprofitaren part dels murs del temple anterior, la resta de la pedra de la part enderrocada dels murs i la procedent del desmantellament de l’antic castell.
El temple presentava una façana força senzilla, amb un campanar de planta quadrada sobresortint de la façana adornada amb una portada força ben treballada, amb dues columnes laterals.

Reparats, lentament, els desperfectes que sofrí el temple durant la guerra del Francès, continuà sense transformacions fins a la crema que patí el 22 de juliol de 1936, als inicis de la Guerra Civil Espanyola.

Al costat de l’església actual hi havia l’antic fossar del poble, conservat fins a mitjan segle XIX, malgrat que feia poc temps que hom n’havia construït un de nou al nord del poble, segons van exigir les normes vigents per raons sanitàries impedien la ubicació dels fossars a l’interior de les poblacions.

Antigament, el campanar de l’església tenia un aspecte molt diferent. L’acabament d’aquest era diferent, acabava en forma de cúpula i era molt més alt que en l’actualitat. Degut a que aquesta part de l’església estava en condicions crítiques, quan es va reformar, el campanar va ser disminuït, per tal d’evitar possibles despreniments i perills innecessaris.

A l’església parroquial de Soses, com és tradició des de fa molt de temps, se celebra la Missa cada diumenge pel matí, en la que hi participa la gent del poble. En aquestes misses hi participa molta més gent quant se celebra alguna festa tradicional de l’església, com pot ser la festa de Corpus, la Missa del Gall o amb motiu de les processons, on es volta gran part dels carrers del poble.

En aquesta església si han celebrat molts casament, ja que és una església molt acollidora, i al seu interior s’hi han fet grans reformes per afavorir l’estada de les persones.