Poblat Ibèric del Gebut

A la partida de Gebut, sobre un tossal, proper a la carretera de Seròs i trobem les restes del poblat iber de Gebut.

S’han dut a terme diverses excavacions per tal de consolidar el jaciment, i a partir d’aquestes es pot afirmar que el poblat correspon als anys 650 i el 50 aC.

Actualment hi podem veure una sèrie d’habitatges de planta rectangular arrenglerats al llarg de dos carrers, enllosats amb pedres planes sense treballar, i una cisterna central. Antigament hi havia una mena de claveguera per a la recollida d’aigües, en l’actualitat molt degradada.

La part nord- oest presenta una petita elevació amb habitatges rectangulars, la qual podria formar una mena d’acròpolis. A la part oest es poden veure encara restes d’una fortificació feta amb pedres de grans dimensions.

A tot el jaciment s’hi observa un important estat de destrucció amb capes de cendra i argila.

Els materials que hi han aparegut són característics de l’època ibèrica plena: ceràmica pintada de tipus kalathos, urnes globulars, Campaniana A i B, ceràmica de vernís roig ilerget en oenochoes, etc. També han aparegut diversos fragments de petites estatues d’argila, entre ells un déu Bes, bronzes, agulles, fragments d’espases, monedes i ceràmiques a mà, i molins de mà barquiformes, plans i circulars.

La presència de ceràmica romana hem de relacionar-la amb la propera vil·la romana de Gebut B. Per les seves característiques, Gebut constitueix un gran exemple del desenvolupament de la cultura ibèrica a les terres de Lleida, alhora que és un dels conjunts monumentals d’aquesta època a Catalunya.

Val a dir que el poblat encara no ha estat excavat en la seva totalitat, la qual cosa fa pensar que podria aportar molta més informació encara.

El castell de Gebut fou un dels castells islàmics del segle XI, dins la Taifa sarraïna de Lleida, que el 1119, abans de la conquesta del sector, fou infeudat per Ramon Berenguer III a Guillem (Dalmau) de Cervera, i que el 1120 fou cedit en el conegut pacte per Avifelel al mateix Ramon Berenguer III. Fou conquerit molt probablement per Ermengol VI d’Urgell d’acord amb el comte de Barcelona vers el 1149. Formà part del patrimoni de la branca dels Cervera barons de Juneda i Castelldans i des del 1168 la parròquia era adscrita a la de Sant Llorenç de Lleida i fou dotada pel bisbe Guillem Pere.

El degà de Lleida rebia fruits del terme i castell de Gebut. La senyoria passà, a la segona meitat del segle XIII, dels Cervera als Ayerbe (Pere d’Ayerbe es casà amb una Cervera de Juneda) i vers 1340 era dels Cornell d’Arbeca. El 1398 rebé carta de veïnatge de la ciutat de Lleida.

A partir del fogatjament del 1358 el lloc de Gebut (aleshores amb 51 focs) consta com a senyoria de l’ordre dels hospitalers (els noms de les famílies corresponen a llinatges de moriscs, com era normal en aquest sector) i el lloc figura dins la comanda hospitalera de Torres de Segre.

Tanmateix, durant la Guerra contra Joan II el deganat de Lleida hi conservava drets, drets que motivaren l’enfrontament abans descrit amb Mateu de Montcada, que s’apoderà del lloc per la força. El castell era ja enderrocat el 1660, quan el gran prior hospitaler anà a visitar el lloc. Les restes del castell musulmà es troben al SW de les del castell medieval i al NE del poblat ibèric.